Ara fa un any la Selecció Catalana Juvenil Masculina empreníem un viatge direcció a Granda. A la maleta portàvem il·lusió, però també hores d'esforç, treball i sacrifici.
Ara fa un any explicava com partit a partir superàvem les adversitats i en apropàvem a la merescuda final, fins a arribar-hi estant imbatuts i oferint magnífiques sensacions.
Ara fa un any, havent arribat a la final, vèiem com dos infames personatges frustraven el nostre somni d'or i ens arrebataven allò que tant ens havíem merescut i tenyien d'argent el que era daurat per dret.

Ha passat quasi un any i aquells records imborrables ens acompanyaràn any rere any.

Va ser un orgull formar part d'aquell somni companys, i entre les llàgrimes i els laments de frustració, encara avui quan miro la medalla la veig daurada, i és que sens dubte vau demostrar a tots que sou uns campions!

Molta sort en aquesta edició als catalans!

David López

Crònica final

Des del 27 de desembre ens hem concentrat matí i tarda fins el dia 1 a les 22.00 de la nit, dia en que vam marxar camí de Granada amb una bossa plena d'il·lusió i esperances, basades en la bona feina feta i tot l'esforç i hores dedicats a l'empresa.
El nostre camí cap a l'or es va iniciar el dia 3, derrotant a l'amfitriona Andalusia 35 a 25, i prosseguia en els posteriors dies (54-32 contra Navarra dia 4) (37 a 28 contra la Comunitat de Madrid). Vam acabar la primera fase inbatuts i amb la sensació d'anar de menys a més. Els quarts de final van ser molt durs, i vam derrotar a Astúries per 35 a 31 el dia de reis. En la semifinal ens vam imposar meritòriament a Galícia per 36 a 28 i en la final ens esperava Castella Lleó, l'altra gran favorita del Campionat.
La final va estar a l'alçada de les expectatives i l'equip no volia ser menys, a la primera part vam arribar a posar-nos 9 a 13 a favor, i al final dels 30 minuts el resultat era de 13 a 15. Els errors arbitrals es van deixar veure a la primera part sempre en contra nostra, i sempre per part del mateix membre de la parella arbitral. A la segona part, la cosa es va convertir en una espècie de Vendeta i van intentar que marxéssim del partit, gairebé ho aconsegueixen. L'equip va sobreposar-se al rival, als errors propis i als aliens i a falta de 10 segons per acabar el partit vam transformar un fly. El gol va pujar al marcador, i els lleonesos es disposaven a treure la pilota per disposar d'un últim atac, quan davant la sorpresa de tot el pavelló, un dels dos àrbitres el va invalidar per una suposada infracció (àrea) que tots sabíem que era innexistent.
Els castellans no van poder transformar el seu atac i l'encontre va arribar al final amb empat al marcador, arribava la pròrroga amb polèmica.
A l'inici de la pròrroga, novament el mateix àrbitre ens castigava amb una exclusió (una més) que suposava a més la desqualificació del nostre pivot i ens deixava en inferioritat. El rival aprofitava el desconcert per marxar dos gols al marcador en els cinc primers minuts, amb noves decisions arbitrals en contra (faltes en atac...). A la segona part de la pròrroga tot semblava perdut, a falta de poc més d'un minut perdíem de 2, semblava impossible, però no ho era. Tres recuperacions seguides i el desconcert de que eren presa Castella i Lleó van fer que marxéssim d'un gol al marcador. A temps parat, però, novament un penal en contra quan el pivot a penes havia recepcionat la pilota ens va tornar a donar un revès...Van transformar el llançament i vam jugar-nos l'or a la loteria dels penals.
Novament va ser agònic, vam fallar el primer llançament, fruit de la tensió i els nervis, però vam seguir transformant i el nostre porter va parar el seu quart llançament.

Arribàvem a la mort súbita...cara o creu. Ells van transformar i nosatres vam errar, l'or marxava cap a Lleó, i nosaltres ens havíem de consolar amb la plata més amarga que un pugui aconseguir.
Sempre s'ha dit que la plata és amarga, però quan et neguen l'or d'aquesta manera, la sensació és indescriptible. No hi ha paraules...

És per això que m'he decicit a escriure-us aquest correu, per explicar la nostra història, perquè el tòpic diu, que ningú recorda als qui perden les finals. Més enllà d'una protesta, el que pretenc reclamar per aquests jugadors, cos tècnic i mèdic i tots els membres de l'expedició, és el reconeixement públic que mereixen sense cap dubte. Vam marxar de Granada amb la plata al coll, vam reprendre una tornada ingrata cap a casa. 12 hores de viatge ens esperaven; aquest matí els nois han tornat a l'escola i els tècnics a les nostres feines, vençuts però no derrotats. I és que amb el pas de les hores, em miro la nostra medalla, i cada cop la veig més daurada, i aquell que em digui que és de plata, és que no coneix la història d'aquest equip: la història dels campions que tornaven sense l'or.

No vull desmerèixer al nostre rival, però aquest equip és d'or amb medalla o sense, perquè tots els que hem viscut la història, sabem que som uns veritables campions i que res i ningú ho pot cambiar. potser la història ens oblidarà, però nosaltres no caurem en l'oblit.

Pit i collons Catalunya!

Si voleu viure el transcurs de la història podeu entrar al blog: http://www.catalunyajuvenil.blogspot.com/

No puc despedir-me sense abans felicitar a les noies pel seu or, primer de la història de a SCJF. Enhorabona noies!

La sort esquiva la SCJM, que cau als penals a la final (42-41)

Quan la sort et dóna l’esquena sovint hi ha poc a fer. Avui no és que la sort hagi donat l’esquena a aquesta espectacular Selecció Catalana Juvenil Masculina; és que se li ha negat en rotund. Avui els nois dirigits per Ricard Franch, Nacho Parera i David López han fet un esforç sobrehumà, un esforç en va, ja que han caigut a la final del Campionat d’Espanya de Granada als penals davant d’una gran selecció com Castella La Manxa.

El partit ha resultat senzillament espectacular. Catalunya ha proposat la seva habitual defensa oberta amb 3:3. Castella, amb una gran mobilitat de la seva primera línia, trobava forats i manava als compassos inicials. Però les bones accions de Nacho Biosca a la porteria i la velocitat de Guillem Lozano a la contra donaven aire a Catalunya.

L’intercanvi de cops era constant i els avantatges al marcador eren mínims per uns i altres. Catalunya. Fins que Catalunya ha pogut trencar per primera vegada el partit, aconseguint un parcial de 4-0 que el col·locava amb un il·lusionant 9-13. Castella ha seguit lluitant i ha aconseguit marxar al descans només dos gols per sota, 13-15.

La segona part ha continuat amb la tònica viscuda a la primera. La SCJM tenia certs problemes en el seu atac estàtic, molt influït també per la gran quantitat de faltes en atac que li xiulaven els col·legiats. En pocs minuts Castella ha posat les taules al marcador i des d’aleshores fins al final cap equip ha comptat amb grans rendes.

La jugada clau del partit ha arribat a 10 segons del final del xoc, amb empat a 31 al marcador. Catalunya atacava per ser medalla d’or i ha preparat una jugada finalitzada amb un espectacular fly que ha acabat al fons de la porteria. Quan mitja expedició ja celebrava el campionat els col·legiats han anul·lat el gol per invasió d’àrea. Castella no ha tingut temps per llançar i s’anava a la pròrroga.

Al temps extra, l’exclusió pels tercers 2 minuts de Marc Montoliu ha minvat el potencial de la SCJM, que ha vist com Castella Lleó posva terra de per mig: 35-33 i sacada de centre per ells. Calia un últim esforç per revertir la situació.

Així, els catalans s’han posat de nou les piles. Així, en un minut màgic Catalunya ha passat del 36-34 al 36-37 a falta de només 30 segons. En l’últim atac els àrbitres han xiulat un 7 metres amb el temps aturat, que el jugador castellà ha anotat obligant a que el títol de campió es decidís a la tanda de penals.

En els cinc primers llançaments cada equip ha errat un llançament. A la mort sobtada Castella ha marcat el primer xut, mentre que Catalunya ha errat el seu. S’esfumava el somni. El destí havia escollit el final més cruel per aquesta generació excepcional. Catalunya és subcampió d’Espanya i cal felicitar un per un tots els membres que han format aquesta Selecció Catalana Juvenil Masculina.  

Data	Hora	Partit	Pavelló	Resultat
3-1-12	12:30	CATALUNYA-Andalusia	Universidad de Granada	35-25
4-1-12	9:30	CATALUNYA-Navarra	Ciudad  Deportiva Chana	54-32
5-1-12	11:15	CATALUNYA-Madrid	Ciudad  Deportiva Chana	37-28
6-1-12	11:15	CATALUNYA-Astúries	Pabellón de Armilla	35-31
7-1-12	11:15	CATALUNYA-Galícia	Pab. Municipal Ogijares	36-28
8-1-12	13:00	CATALUNYA-Castella Lleó	Pabellón de Armilla	42-41

Extret íntegrament de la web de la FCH

Prèvia Final

Tot l'esforç, l'entrega i el sacrifici de les darreres setmanes ens han portat on som, però no volem que el nostre camí acabi aquí. Or o plata, vençedors o vençuts en unes hores tornarem cap a casa; abans però volem emprendre un últim camí: la victòria, i amb ella el campionat.

Ens deixarem la pell en una última cita contra Castella Lleó, i quan tot acabi esperem tornar a casa amb la satisfacció del que ha fet la feina ben feta, i no s'ha deixat res per donar.

Or o plata?

Catalunya!!! Pit i collons!!

PEPITU...

S'ha avistat a un pollastre pels pavellons d'Andalusia, ha sobreviscut a molts partits, tot i els reiterats intents d'homicidis de certs jugadors que tenen la tendència de matar a tot tipus d'espècies avícoles amb els seus llançaments als núvols.

Aquest és en Pepitu, Alma mater de l'equip, fidel company en les victòries, tot un supervivent, demà també serà amb nosaltres i esperem cubrir-lo d'or i prometem indultar-lo!

Catalunya 36 Galícia 28

La Selecció Catalana Juvenil Masculina s’imposa guanya el pas a la final en un partit que ha estat sentenciat a la primera part.

Els catalans han saltat a la pista amb una actitud encomiable, i tot i que els primers compasos eren igualats en el marcador, la sensació de superioritat era palesa. La tensió defensiva dels nsotres posava moltes dificultats als gallecs, i en atac el ritme de pilota era alt i es finalitzava amb força facilitat. Amb el transcurs dels minuts la selecció estirava els parcials favorables, arrel de la seguretat defensiva (s’ha anulat al millor jugador galleg David Garcia Pichel) i una gran solvencia en atac.

Al final dels primers 30 minuts el resultat era de 19 a 10, i l’eliminatòria estaba pràcticament resolta, per marcador i sensacions dels equips.

La segona part ha estat un intercanvi de cops, amb una selección que aconseguia novament petits parcials i que mantenía la distancia entre els 9 i els 11 gols. Al final, la rauxa gallega ha reduït les diferències fins els 8 gols finals, en quan han jugat sense la pressió del marcador, sabedors que no podien remuntar el partit.

Cal remarcar novament l’aportació de tots els jugadors (exceptuant l’Arnau Garcia amb certes molèsties) i el bon fer de l’equip, que demà es jugarà l’or enfront a Castellà LLeó que ha derrotat a Andalusia en un partit renyit. Finalment doncs, els dos equips que van quedar primers dels seus respectius grups es trobaran en una final que es preveu apassionant, i que tindrà lloc al Pavelló d’Armilla a la 13.00.

Catalunya 35 Astúries 31

Catalunya 35 Astúries 31

Catalunya es planta a semifinals en un partit intens i ajustat fins al final.

Sabedors de la importancia de la cita els dos equips saltaven a la pista disposats a donar el millor de sí mateixos. Els asturians guanyàven els primers parcials, però ben aviat els nostres s’assentaven defensivament i trobàven el seu ritme. (6 a 4 al minut 10)((9 a 5 al minut 15).

Astúries, però, no perdia la cara al partit i reaccionava aprofitant algunes decisions arbitrals favorables; malgrat això, Catalunya tornava a prèmer l’accelerador i posava el marcador de 19 a 13 al final de la primera part.

A la represa els asturians reduïen les diferències, però mai aconseguien apropar-se més de 3 gols el marcador, mentre l’arbitratge seguía castigant els catalans amb riguroses exclusions, i algunes accions molt discutides. Tot i els esforços de Catalunya, Astúries no marxava del partit i s’acostava al marcador en els minuts finals, sense assolir en cap momento la barrera psicológica dels 3 gols.

Al final, un gran pas de la nostra selección que es trobarà demà a Galícia, segona del grup A, i que avui ha derrotat de dos gols a la selección aragonesa.